Paradoxa d'Arrow

En teoria de la decisió, la paradoxa d'Arrow o teorema d'impossibilitat d'Arrow estableix que quan els votants tenen tres o més alternatives, no és possible dissenyar un sistema de votació que permeta reflectir les preferències dels individus en una de global comunitària de manera que alhora es complisquen certs criteris "racionals":

• Absència d'un "dictador", és a dir, d'una persona que tinga el poder per canviar les preferències del grup.
• Òptim de Pareto.
• Independència d'alternatives irrellevants.

Aquest teorema el donà a conéixer i el demostrà per primera vegada el Premi Nobel d'Economia Kenneth Arrow en la seua tesi doctoral Social choice and individual values, i es popularitzà pel seu llibre del mateix nom editat al 1951. L'article original, «A Difficulty in the Concept of Social Welfare», el publicà The Journal of Political Economy en l'agost del 1950.^[1]